Saps que t’has fet gran el dia que et preguntes seriosament quina deu ser la cançó de la teva vida. Molt probablement en tinguis vàries. Cançons que venen a musicalitzar moments cabdals de la vida viscuda. Us heu fixat que sempre hi ha una cançó que determina la compra del teu nou cotxe o la teva nova casa per exemple?… cançons que entren a la teva vida sense demanar permís i que ja mai marxaran. Cançons que de vegades esdevenen incòmodes i enganxosos records. Cançons que es converteixen en persones i que saps que mai seràs capaç de fer revertir el procés, que et perseguiran sempre, hagi succeït el que hagi succeït amb aquella relació. Cançons immortals que res tenen a veure amb la seva qualitat musical per cert. Cançons de vegades tontíssimes que han vingut al món a fer reviure la teva adolescència quan i on els dona la punyetera gana; el teu primer polvet, el teu gran i devastador desamor, aquella carta tan bonica que finalment vas cremar, tots aquells “jo no vull tenir mai fills”-“vull menjar-me el món”-“ets la dona de la meva vida”…cançons que exploten en secret dins teu un dimecres de maig al bar berenant amb els teus fills el dia que fas quaranta-dos anys o al restaurant sopant amb l’home de qui et vas enamorar fa poc i amb qui seràs incapaç de parlar amb naturalitat mentre la puta cançó no acabi… perquè aquella cançó es diu David i viu a Estocolm amb qui era la teva millor amiga.
Foc dins ses sabates 